Aquesta suma de perspectives, en aparença tan favorable, va xocar amb una sèrie de problemes. Un d’ells, purament acadèmic i amb repercussions, es va produir quan vaig reprogramar el curs habitual d’Introducció a la Lingüística incorporant-hi l’estructuralisme. Allò va provocar crítiques sobretot de col·legues defensors de l’historicisme habitual —segurament també per la flaire de madrilenyisme que m’atribuïen— fins al punt de fer amb un d’ells una classe de confrontació teòrica de tots dos models. I anys després, en una sessió de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) a Amsterdam, vaig rebre una xiuladissa per haver proposat Noam Chomsky com a model teòric.
Ramon Cerdà, «Una vida dedicada a la lingüística» (http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08847)
